{"id":11091,"date":"2021-12-17T13:38:19","date_gmt":"2021-12-17T12:38:19","guid":{"rendered":"https:\/\/ana.etlds.site\/decreixement-o-extincio\/"},"modified":"2024-08-04T11:47:11","modified_gmt":"2024-08-04T10:47:11","slug":"decreixement-o-extincio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/decreixement-o-extincio\/","title":{"rendered":"Decrecimiento o extinci\u00f3n"},"content":{"rendered":"\n

Cr\u00e9ixer, un imperatiu social modern<\/h4>\n\n

\"https:\/\/www.google.com\/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Ffilosofiacriticamoderna.wordpress.com%2F2015%2F05%2F03%2Fels-decreixentistes-desafien-el-predomini-del-creixement-economic%2F&psig=AOvVaw31-WtwcLXhIURr0Fgt2rc5&ust=1639827604041000&source=images&cd=vfe&ved=0CAsQjRxqFwoTCKiYuIbg6vQCFQAAAAAdAAAAABAD\"<\/kbd><\/h4>\n\n

<\/p>

Decr\u00e9ixer tamb\u00e9 porta associat uns quants \u2018m\u00e9s\u2019 com viure m\u00e9s lent, amb m\u00e9s temps lliure, de manera m\u00e9s conscient, m\u00e9s aprop de les persones que t\u2019envolten… No es tracta, doncs, d’obsessionar-se amb la paraula: cr\u00e9ixer o decr\u00e9ixer. Es tracta de q\u00fcestionar el model actual basat en un creixement il\u00b7limitat que resulta inviable i que ens ha portat a un possible col\u00b7lapse que condiciona de manera irreversible el nostre futur i present.<\/p><\/cite><\/blockquote>\n\n

El creixement forma part de les nostres vides: naixem, creixem i morim. L\u2019objectiu de tot projecte vital i professional ha estat avan\u00e7ar, cr\u00e9ixer, millorar… Sobretot les darreres d\u00e8cades. De fet, aix\u00f2 de \u2018prosperar\u2019 \u00e9s un concepte bastant modern que, segurament, molts dels nostres avantpassats no aplicaven o per manca de recursos o per manca de temps o d’inter\u00e8s o senzillament perqu\u00e8 era m\u00e9s important \u2018sobreviure\u2019. Aix\u00f2 de cr\u00e9ixer \u00e9s molt del primer m\u00f3n, com les malalties mentals o les aspiracions personals. Tampoc interessava que la poblaci\u00f3 tingu\u00e9s ambicions, no m\u00e9s que les dels nobles benestants. No era doncs un valor que es promovia entre la ciutadania.\u00a0 M\u00e9s tard, Ford va posar a l\u2019abast de tots els seus treballadors un cotxe i fins i tot temps d\u2019oci per gaudir-lo: va sembrar la llavor del consumisme, que es basa en tenir m\u00e9s, en cr\u00e9ixer. Llavors la publicitat i els mitjans van fer la resta i fins avui.<\/p>\n\n

Resulta molt f\u00e0cil, prepotent i autoritari dir-li a altres pa\u00efsos que encara no han pogut \u2018cr\u00e9ixer\u2019 com nosaltres, que no ho facin. Els diem que no han d\u2019emetre contaminants i que no generin residus mentres nosaltres hem estat fabricant els nostres productes en els seus territoris i explotant els seus recursos, i enviant als seus abocadors no controlats els nostres residus. Els diem que no es desenvolupin tant com nosaltres, que no s\u2019equivoquin com ho hem fet nosaltres. I, de fet, el que no hem reflexionat \u00e9s que si ara ens estem plantejant decr\u00e9ixer \u00e9s perqu\u00e8 hem crescut massa i malament. \u00c9s possible, doncs, decr\u00e9ixer sense haver crescut abans?<\/p>\n\n

Des del creixement econ\u00f2mic a d\u2019altres com el creixement personal, la societat ens obliga a ser, tenir, voler, posseir\u2026 m\u00e9s! No pot ser que a mesura que passen els anys tinguis menys coses, siguis menys. Aquesta \u00e9s la pressi\u00f3 que tenim. Fer-se gran equival, ara mateix, a acumular cada cop m\u00e9s possessions, m\u00e9s responsabilitats, m\u00e9s experi\u00e8ncia vital i professional\u2026 El \u2018m\u00e9s\u2019 \u00e9s cap a on anem. Per tant, costa molt pensar que el decreixement pot ser una bona alternativa a l\u2019actual model econ\u00f2mic. Aquesta \u00e9s la primera barrera a superar i s\u2019ha de treballar des de l\u2019educaci\u00f3 i la sensibilitzaci\u00f3 ambiental. I tamb\u00e9, \u00e9s clar, des del propi sistema que ens fa creure que el creixement \u00e9s l’\u00fanica opci\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n

La pand\u00e8mia, un decreixement for\u00e7at<\/h4>\n\n

Un assaig del que pot suposar parar la nostra activitat humana (i econ\u00f2mica resultant) a nivell ambiental (i no nom\u00e9s econ\u00f2mic) ha estat la pand\u00e8mia del Covid 19 que ha suposat un sotrac i ens ha obligat a no cr\u00e9ixer, de cop. Es tracta d\u2019un fet que no es podria haver donat d\u2019una altra manera. Impossible posar-nos d\u2019acord per deixar de treballar i consumir. Per\u00f2 aquest virus ens ho ha posat davant i el fet d\u2019aturar l\u2019activitat econ\u00f2mica i, per tant, aturar la din\u00e0mica de creixement associada al nostre model econ\u00f2mic actual ha suposat una sorprenent per\u00f2 previsible millora de molts indicadors ambientals. Aix\u00f2 s\u00ed, es tracta d\u2019un any an\u00f2mal que tot i haver suposat nombroses millores pel que fa a la reducci\u00f3 en el consum de recursos i la generaci\u00f3 d\u2019emissions i residus; no ens pot despistar del fet que, en el moment que ens recuperem, tornarem a fer exactament el que f\u00e8iem abans (tot i que alguns canvis hagin arribat per quedar-se). No es tracta, doncs, d\u2019un fet estructural que es mantindr\u00e0 en el temps. Per\u00f2 s\u00ed d\u2019un assaig \u00fanic per valorar com els nostres actes quotidians tenen un fort impacte ambiental, econ\u00f2mic i social.<\/p>\n\n

Per exemple, a Barcelona, la pand\u00e8mia va suposar, en el seu moment \u00e0lgid, una reducci\u00f3 d\u2019un 17% de les emissions de gasos amb efecte d\u2019hivernacle i del 75% de la contaminaci\u00f3 del tr\u00e0nsit. A Madrid aquesta davallada en la contaminaci\u00f3 provinent del tr\u00e0nsit va ser del 57%. Com \u00e9s d\u2019esperar, a la ciutat de Wuhan (Xina) la concentraci\u00f3 de NO2<\/sub>\u00a0va reduir-se dr\u00e0sticament en un mes; aix\u00ed com al conjunt del pa\u00eds.\u00a0 Per\u00f2, en canvi, nom\u00e9s pocs mesos despr\u00e9s dels confinaments m\u00e9s estrictes, els nivells de contaminaci\u00f3 ja s\u2019havien recuperat; com ha passat a Madrid i Barcelona. I la reducci\u00f3 d\u2019emissions ha estat una an\u00e8cdota que no ha suposat cap canvi de tend\u00e8ncia pel que fa a la reducci\u00f3 d\u2019emissions de gasos amb efecte d\u2019hivernacle, tan necess\u00e0ria.\u00a0<\/p>\n\n

<\/p>\n\n

Pseudo-alternatives i alternatives al model de creixement econ\u00f2mic<\/strong><\/h4>\n\n

Aix\u00f2 de decr\u00e9ixer no \u00e9s un concepte nou. Fa molt que en parlem, tot i que mai li diem pel seu nom perqu\u00e8 en realitat no estem d\u2019acord amb el que implica. Ens fa por i respecte. Des del \u2018desenvolupament sostenible\u2019 fins a altres maneres d\u2019anomenar a seguir creixent per\u00f2 amb un menor impacte, hem anat utilitzant diversos conceptes com: \u2018economia verda\u2019, \u2018economia blava\u2019 o fins i tot la denominada \u2018economia circular\u2019 o els \u2018Objectius de Desenvolupament Sostenible\u2019. En cap d\u2019aquestes alternatives a l\u2019actual sistema es renuncia a cr\u00e9ixer. L\u2019economia circular, per exemple, planteja com podem seguir produint aprofitant m\u00e9s els recursos; per\u00f2 en definitiva, com seguir produint com fins ara. I amb els ODS passa el mateix; de fet, on est\u00e0 l\u2019objectiu dedicat al decreixement?<\/p>\n\n

D\u2019altra banda, hi ha altres opcions on l\u2019economia o el creixement no hi s\u00f3n al centre. Una que darrerament s\u2019est\u00e0 implementant en ciutats com Amsterdam, Copenhaguen o Londres, i ara tamb\u00e9 a Barcelona: \u00e9s l\u2019economia del donut. Aquesta posa l\u00edmits al creixement del model econ\u00f2mic actual amb criteris de sostenibilitat ambiental i just\u00edcia social, situant a les persones al centre. Es tracta de poder \u2018prosperar\u2019 corregint les desigualtats entre les persones i garantint l\u2019habitabilitat actual i futura del planeta. Prosperitat. Un altre concepte, segons com, bastant subjectiu. En tot cas, prosperar, segons l\u2019economia del donut, implica no haver de renunciar a tot per aconseguir una societat justa i equitativa en un planeta que mant\u00e9 el seu equilibri ecosist\u00e8mic.<\/p>\n\n

L\u2019autora d\u2019aquesta nova visi\u00f3 \u00e9s l\u2019economista de la Universitat d\u2019Oxford Kate Raworth, que explica que el model del creixement econ\u00f2mic infinit ha quedat obsolet i cal enfocar-lo de nou per garantir la sostenibilitat ambiental i la just\u00edcia social. Els indicadors que s\u2019analitzen s\u00f3n de dos tipus: ambientals, com les emissions de CO2, la petjada ecol\u00f2gica o els usos de l\u2019aigua; i de satisfacci\u00f3 de vida, salut, sanitat, ocupaci\u00f3 de qualitat o acc\u00e9s a l\u2019energia o a l\u2019educaci\u00f3. Es tracta de passar d\u2019uns indicadors centrats en l\u2019economia (el PIB, el Ibex 35, etc.) a uns altres on la qualitat de vida i la salut ambiental del planeta s\u00f3n els protagonistes. En aquest cas no es parla de cr\u00e9ixer o no, es parla de prosperar, d\u2019avan\u00e7ar per\u00f2 d\u2019una altra manera, amb un altre objectiu principal: millorar la vida de les persones.<\/p>\n\n

<\/p>\n\n

<\/p>\n\n

Decreixement o barbarie\u00a0<\/strong><\/h4>\n\n

I aqu\u00ed apareix, per fi, el \u2018decreixement\u2019 com a proposta sist\u00e8mica. El primer en utilitzar la paraula decreixement (d\u00e9croissance, en franc\u00e8s) va ser Andr\u00e9 Gorz l’any 1977.\u00a0Aqu\u00ed\u00a0<\/a>s’explica molt breument la hist\u00f2ria. Fran\u00e7a i It\u00e0lia han estat els bressols d\u2019aquest moviment, tot i que resulta dif\u00edcil posar-ne una data d\u2019inici ja que segueix la l\u00ednia d\u2019altres moviments anteriors, com pot ser l\u2019antiglobalitzaci\u00f3. Intel\u00b7lectuals, periodistes, professionals i activistes fa temps que en parlen i que practiquen el decreixement aqu\u00ed a Catalunya com l\u2019Arcadi Oliveres, en Jordi Pigem, l\u2019Enric Tello, en Joaquim Sampere, Antonio Cerrillo, i molts altres. I m\u00e9s recentment, s\u2019hi han sumat en Jorge Riechmann, l\u2019Antonio Turiel, en Carlos Taibo, Yayo Herrero (una dona!), etc; molt lligat a la crisi clim\u00e0tica, de recursos i social associat al model capitalista. Per tant, tot i que en Serge Latouche es considera com a un dels seus ide\u00f2legs, \u00e9s la suma de moltes visions i aproximacions el que han anat dibuixant el decreixement com a tal; tot i que no existeix una \u00fanica definici\u00f3 o f\u00f3rmula per explicar-lo i practicar-lo. Segons en Latouche, el sentit del decreixement no \u00e9s una opci\u00f3, sin\u00f3 que vindr\u00e0 imposat pels l\u00edmits al creixement, idea que reflecteix amb la seva expressi\u00f3: \u201cDecreixement o barbarie\u00bb. Com afirma en Noam Chomsky, en el seu llibre \u2018Cooperaci\u00f3 o extinci\u00f3\u2019, no es tracta d\u2019obligar a ning\u00fa a que cooperi, per\u00f2 s\u00ed es tracta de plantejar aquesta opci\u00f3 com l\u2019alternativa front algo pitjor: l\u2019extinci\u00f3. Per tant, el decreixement no \u00e9s un concepte en negatiu, sin\u00f3 una opci\u00f3 necess\u00e0ria. De fet, per a molts i moltes pensadores ja no \u00e9s una opci\u00f3 sin\u00f3 que \u00e9s un fet que ens situa, avui, ja, en un proc\u00e9s de transici\u00f3 m\u00e9s o menys conscient. Tal com s\u2019especifica l\u2019Amaia P\u00e9rez Orozco (una altra dona!) al pr\u00f2leg del llibre \u2018Decreixement. Vocabulari per una nova era\u2019: \u2018El desenvolupament i el creixement han fracassat, el repte ara \u00e9s fracassar millor: evitar la sortida ecofeixista de la crisi; evitar la proliferaci\u00f3 i el greuge de malviures desiguals i, el que \u00e9s el pitjor, naturalitzar-los i legitimar-los (…) La gran aposta \u00e9s celebrar el frac\u00e0s\u2019.<\/p>\n\n

Es tracta, doncs, de plantejar el decreixement des de tot all\u00f2 que aporta i no pas tot all\u00f2 que ens treu. Perqu\u00e8 decr\u00e9ixer tamb\u00e9 porta associat uns quants \u2018m\u00e9s\u2019 com viure m\u00e9s lent, amb m\u00e9s temps lliure (associat a una reducci\u00f3 de la jornada laboral), de manera m\u00e9s conscient, m\u00e9s aprop de les persones que t\u2019envolten… No es tracta, doncs, obsessionar-se amb la paraula: cr\u00e9ixer o decr\u00e9ixer. Es tracta de q\u00fcestionar el model actual basat en un creixement il\u00b7limitat que resulta inviable i que ens ha portat a un possible col\u00b7lapse que condiciona de manera irreversible el nostre futur (i present). Tal com diu l\u2019Alicia Valero en aquesta entrevista de\u00a0El Cr\u00edtic<\/a>\u00a0\u2018No trobar el que busques a la botiga ser\u00e0 el pa de cada dia\u2019. Ja est\u00e0 passant i cal reaccionar!\u00a0<\/p>\n\n

L\u2019ecoansietat, que jo tamb\u00e9 anomenaria \u2018ecofatiga\u2019, ens ha portat a reaccionar malament front l\u2019opci\u00f3 del decreixement. Quan proposes baixar el ritme i regir-te per aquest moviment, tothom et mira no nom\u00e9s amb incredulitat i escepticisme, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb cert emprenyament i m\u00e9s ara que la encara present pand\u00e8mia no ens deixa pensar en clau de futur. Cr\u00e9ixer, doncs, es continua associant a perdre privilegis (aix\u00f2 \u00e9s un tema cultural i totalment inoculat en el nostre imaginari col\u00b7lectiu). I tenim por a no poder mantenir el ritme de vida actual. \u00c9s normal. Les transicions de model no s\u00f3n f\u00e0cils, generen molts \u2018anticossos\u2019 (resist\u00e8ncies) i, normalment, generen situacions d\u2019inestabilitat econ\u00f2mica i social, i moltes injust\u00edcies on els col\u00b7lectius vulnerables seran els m\u00e9s perjudicats. Per\u00f2 tot canvi implica aix\u00f2, una crisis. Cal transitar de la manera m\u00e9s justa possible per\u00f2 la p\u00e8rdua de control est\u00e0 assegurada i l\u2019angoixa associada, tamb\u00e9. Per\u00f2 tamb\u00e9 crec que passar a un model on les persones siguem el centre (de manera equitativa i justa) i on es tinguin en compte els l\u00edmits del planeta (que ens acull, sense ser nostre) ser\u00e0 un model millor per a tothom on el que ara pot semblar una ren\u00fancia pot arribar a ser un veritable guany: m\u00e9s salut, m\u00e9s temps, m\u00e9s consci\u00e8ncia, m\u00e9s empatia\u2026 <\/p>\n\n

En el decreixement el \u2018m\u00e9s\u2019 tamb\u00e9 hi \u00e9s, i a m\u00e9s hi \u00e9s per a tothom.\u00a0<\/p>\n\n

<\/p>\n\n

Article publicat a la Revista Valors i a Sostenible.cat<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Decrecer tambi\u00e9n lleva asociados unos cuantos ‘m\u00e1s’ como vivir m\u00e1s lento, con m\u00e1s tiempo libre, de manera m\u00e1s consciente, m\u00e1s cerca de las personas que te rodean… No se trata, pues, de obsesionarse con la palabra: crecer o decrecer. Se trata de cuestionar el modelo actual basado en un crecimiento ilimitado que resulta inviable y que nos ha llevado a un posible colapso que condiciona de forma irreversible nuestro futuro y presente.
\nPasar a un modelo donde las personas seamos el centro (de forma equitativa y justa) y donde se tengan en cuenta los l\u00edmites del planeta (que nos acoge, sin ser nuestro) ser\u00e1 un modelo mejor para todos, donde lo que ahora puede parecer una renuncia puede llegar a ser una verdadera ganancia: m\u00e1s salud, m\u00e1s tiempo, m\u00e1s conciencia, m\u00e1s empat\u00eda\u2026 En el decrecimiento el ‘m\u00e1s’ tambi\u00e9n est\u00e1, y adem\u00e1s est\u00e1 para todos.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":10308,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[406,218,229,236],"tags":[253,254],"class_list":["post-11091","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-decreixement-es","category-destacados","category-opinion","category-sostenibilidad","tag-inspiracion","tag-less-is-more-es"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11091","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11091"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11091\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11550,"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11091\/revisions\/11550"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10308"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11091"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11091"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ana.etlds.site\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}